ciudad ajedrez .com
Scachs d´amor
 MENU GENERAL INICIAR SESION    REGISTRARME
ciudad ajedrez
     
Ver usuarios

Enviado por: Difusionajedrez Ver más artículos
Redactar un artículo
en Ciudad Ajedrez

COMPARTIR Windows Live facebook twitter Blogger email


Visitas: 71        Comentarios:

Scachs d´amor
Enviado en: 19-04-2012

El Scachs d´amor es un poema valenciano escrito por los autores Francisco de Castellví, Bernardo Fenollar y Narciso de Vinyoless El título completo es Hobra intitulada Schacs d’amor feta per don Françi de Castellvi e Narcis Vinyoles e Mosen Fenollar, sots nom de tres planetas ço es Marc, Venus e Mercuri per conjunccio e influencia dels quals fon inventada.

En él se narra una historia cuyos personajes serán Venus y Marte. Marte representado por el color rojo de las piezas (que en la actualidad son las blancas) y quien juega éstas es Francisco de Castellví. Marte es el primero y el último en hablar.Él es quien consigue la victoria. Venus representada por el color verde de la gloria (piezas negras), y quien conduce éste color es Narciso de Vinyoless. Bernardo de Fenollar es Mercurio, una especie de árbitro, él pondrá las reglas del ajedrez.

La partida que se juega fue inventada en una alegoría al amor entre Venus y Marte. Este poema es de gran relevancia para el estudio de la Historia del Ajedrez pues en él aparece por vez primera la figura de la Dama, sustituyendo a la pieza de la Alfareza, la cual sólo podía moverse un cuadro. En esta narraciñón se instauran las bases del Ajedrez Moderno, pues también por primera vez se nombran las reglas del ajedrez que hoy en día conocemos, y son  manifestadas por Mosén Fenollar en su interpretación de Mercurio. Se puede decir que es un juego amoroso, en el que los dioses pugnan representando por una parte al caballero, Marte quien enmarca las cualidades de un caballero. Y Venus lleva junto a sí las cualidades que una dama debe poseer.

El poema consta de 20 grupos de estrofas que contienen 9 versos cada una, más tres estrofas de presentación y una más donde se descrube el Jaque Mate. Haciendo un total de 64 estrofas, igual al número de casillas del Ajedrez. El orden de sucesión de las estrofas es, después de la presentación, el primer grupo corresponde al movimiento de blancas (en este caso rojas), o sea el de Marte, el segundo grupo al movimiento de Venus, las negras, y el tercer grupo a los comentarios de éstos movimientos por Mercurio.

Y ésta es la partida que desarrollan:

1.e4 d5 2.exd5 Dxd5 3.Cc3 Dd8 4.Ac4 Cf6 5.Cf3 Ag4 6.h3 Axf3 7.Dxf3 e6 8.Dxb7 Cb8d7 9.Cb5 Tc8 10.Cxa7 Cb6 11.Cxc8 Cxc8 12.d4 Cd6 13.Ab5 Cxb5 14.Dxb5 Cd7 15.d5 exd5 16.Ae3 Ad6 17.Td1 Df6 18.Txd5 Dg6 19.Af4 Axf4 20.Dxd7 Rf8 21.Dd8

Castellvi

(Mars)

1 Trobant se Març ab Venus en un temple,

2 ensemps tenint Marcuri [en] sa presencia,

3 ordi hun joch de scachs, ab nou exemple:

4 prenent Raho per Rey sens preheminencia;

5 la Voluntat per Reyna ’b gran potencia;

6 los Pensaments per sos Orfils contemple;

7 Cavalls, Lahors ab dolça eloqüencia;

8 Rochs son Desigs que ’nçenen la membria;

9 Peons, Serveys pugnant per la victoria.
[En esta estrofa se puede leer la importancia del papel que tendrá la Dama y están las cualidades de las piezas rojas (blancas) elocuencia, razón, voluntad..]

Vinyoles

(Venus)

10 Per exercir Venus la sua gloria,

11 volgue per Roch Vergonya cautelosa;

12 Cavalls, Desdenys en paga meritoria;

13 Orfils, Esguarts de vista delitosa;

14 per Dama pres Bellea graciosa;

15 y lo seu Rey, seguint d’amor ystoria,

16 fon la Honor ab vida perillosa;

17 per fels Peons prengue les Cortesias,

18 armats, guarnits de mil parençaryas.

[Las piezas verdes de la gloria, en ellas representa a la dama, belleza, amor, cortesía..]

Fenollar

(Mercury)

19 Mercuri, prest en sos modos y vias,

20 pinta·l taulell de sorts clares y escures:

21 y fon lo Temps, partit per nits y dies,

22 un quadre fent les primeres clausures;

23 lo qual per creu parti ’n quatre natures

24 de temps divers; y apres, seguint ses guies,

25 de quada part feu quatre ’guals figures;

26 e, dividint sots tal pacte la resta,

27 un sis y hun quart suma tota la llesta.

Castellvi

(Lo Peo del Rey va en la quarta casa)

28 Lo camp partit y tota la gent presta,

29 lo gran guerrer, ab la ’nsenya vermella,

30 mogue tantost a tota se requesta,

31 prenent Amor per nom en sa querela;

32 e tramete ves lo camp de la bella

33 lo pus valent Peo de la conquesta:

34 lo qual tira dos passos devers ella.

35 Movent aquest lo Rey, Raho descobre,

36 e lo cami de Voluntat se obre.

Vinyoles

(Lo Peo de la Dama a la quarta casa)

37 Dama gentil, ab animo no pobre,

38 portant de vert bandera de sperança,

39 per nom cridant: «Gloria, gloria cobre

40 la mia gent ab benaventurança!»

41 Lo seu Peo, cortes, ab gran temprança,

42 avant passa, perque Bellea obre,

43 en joch d’amor, la primera parança.

44 Prenent hun gest humil per sa defesa,

45 lo cor feri d’amorosa scomesa.

Fenollar

(Diu que lo tocat se hagia de jugar)

46 La ley que deu primer esser admesa,

47 es, en tal joch, que la pessa toquada,

48 ab fermetat, sens debat ni contesa,

49 per cascu, cert, hagia d’esser jugada.

50 Cau en rao: car pensa ’namorada,

51 havent elet, liberta ni sospesa

52 restar no deu, mes del tot subjugada.

53 E per ço·s diu: «Ardiment y follia

54 en cascun fet, puys fet es, fet se sia!»

Castellvi

(Lo Peo del Rey pren lo Peo de la Dama)

55 Lo bon Servey, rebut ab Cortesia,

56 prengue de nou, esforç, per acceptar la,

57 fent se senyor del lloch hon la cullia,

58 sens pus pensar si podra ’nujar la;

59 perque lo grat que·l força tant [a] amar la,

60 a desigiar tal gloria·l movia

61 tostemps seguint amor, fins a trobar la.

62 L’emprenedor, per eixir ab la sua,

63 no·s deu parar per nengun plech ni rua.

Vinyoles

(La Dama, a la quarta casa sua, pren lo Peo que li havia pres lo seu)

64 Perque·l renom de Bellea rellua,

65 vent que·l Servey gustava Cortesies,

66 ab gran rigor ixque de casa sua

67 per castigar tant folles fantasies.

68 E, no curant de moltes lloçanies,

69 mirant se ’ntorn, com fa lo camp la grua,

70 mata·l Peo que feya valenties.

71 Lo qui enpren, mirar deu, ans que ’nprenga

72 perque la fi del que fa no·l reprenga.

Fenollar

(Diu que lo pres una volta se hagie de pendre)

73 La ley [següent], que·ls dos volem comprenga,

74 es que la gent presa, resta cativa;

75 per ço deu molt pensar be ab qui·s prenga

76 la Voluntat, pus es senyora ’ltiva.

77 Car de grans trets lo qui pus alt s’esquiva,

78 resta pus bax, perqui lo joch aprenga;

79 puix que de grat enteniment cativa.

80 Si lo Voler Reho no vol complaure,

81 es molt degut catiu que·l vejam caure.

Castellvi

(Lo Cavall de la Reyna va a la tercera casa de l’Orfil, tirant ves la Dama)

82 La Voluntat, desigiosa de plaure,

83 en quant pogues a la Dama eleta

84 deslibera devers aquella traure

85 sa gran Lleor ab lengua molt perfeta.

86 E fon avis de persona discreta

87 pensar tostemps servir y no desplaure

88 la que del cor senyora ’vem ja feta:

89 foll es aquell que gose fer ultragie

90 contra qui es tengut de vassallatgie.

Vinyoles

(La Dama se’n torna a son loch)

91 Per ben guardar la torra d’omenatgie

92 torna [en] son loch la graciosa Dama;

93 que·l Cavaller, majorment de paratgie,

94 voler no deu taquar honesta fama.

95 L’anemorat,quant passio l’inflama,

96 no vulla dar als bens d’onor dampnatgie;

97 e, si u vol fer, fogint se romp la trama.

98 Per que quant plou, qui·s cobre de la fulla,

99 crent ser exut, dos vegades se mulla.

Fenollar

(Diu, si haveu senyalat o tocat la casa, que us metau en ella)

100 Lo terç decret vol que cascu·s reculla

101 en son castell o conquistada casa,

102 y perdra la yames puga ni vulla;

103 ans den morir tenint en ma l’espasa.

104 Car la Voluntat tal foch d’amor abrasa,

105 que força may no li tol la despulla;

106 senyora es que tots los senys arrasa.

107 Puys, sens lo grat, voler may se conquista,

108 no·s pot mudar fins que lo grat desista

Castellvi

(L’Orfil del Rey va a la quarta casa davant l’Orfil de la Reyna)

109 Raho, trobant pus aspre que l’arista

110 la Dama que molt humil estimava,

111 restant en si de tal engan molt trista,

112 vent que Laors y Serveys desdenyava,

113 per lo valer que molt la convidava,

114 son Pensament, que sospyrant aquista,

115 fin[s] al quart grau per espia ’nvyava.

116 Qui vol saltar en alt per a llevar se,

117 primer cove algun poch abaxar se.

Vinyoles

(Lo Cavall del Rey va a la tercera casa de Orfil de Rey)

118 La Honestat de qui sol arrear se

119 Bellea gran, si vol esser divina,

120 lo seu Desdeny trames, sens oblidar se,

121 per a tallar del Pensament la mina.

122 Que si aquell de la virtut declina

123 y no volgues per si may limitar se,

124 Defensio d’onor lo contramina.

125 Tostemps lo foch crema per sa natura,

126 mas l’aygua·l fa dançar a sa mesura.

Fenollar

(Que·l Rey puga lo primer lanç anar a terça casa)

127 L’altre decret que molt lo joch apura,

128 es que los Reys a la casa terçera,

129 lo primert tret, sens fer pus desmesura,

130 salten liberts en qualsevol manera;

131 mostrant que tart devem per la costera

132 dexar lo pla o la via segura:

133 tal exemplar en tot d’aquells s’espera.

134 Per ço cascu, quant los limits traspassa,

135 erra, mas poch, si no s’i torva massa.

Castellvi

(Juga Cavall de Rey a la tercera de Orfil)

136 L’enamorat, mirant que no li passa

137 l’ergull [e] enug a la gentil senyora,

138 hague d’amprar Raho, que·ls fels compasa;

139 la qual, de grat, li fon gran valedora:

140 Son Dolç Parlar, que la gent anamora,

141 li tramate, sens pendre longa spassa,

142 per arribar a la que·l mon adora.

143 O, quant nos val, ab tot que poch nos costa,

144 aquell dolç so de la Llahor composta!

Vinyoles

(Juga l’Orfil de la Dama a quatre cases del Cavall de l’altre Rey, sobre·l Cavall)

145 Amarch convit cubert de dolça crosta,

146 es lo Leguot, que·ls senys tots afalagua,

147 y affalaguant Bellea, ab grat s’acosta

148 al falç enguan que sots aquell s’amagua.

149 Trahent dels hulls, per dar li d’amor paga,

150 hun Dolç Esguart’ en loch de la resposta,

151 que li guareix de sos Desdenys la plaga,

152 poden los Hulls mirar lo invisible

153 y turmentar l’esperit impassible.

Fenollar

(Diu qu’ab lo salt de la tercera lo Rey no puga pendre)

154 Perque los Reys, ab poder invensible,

155 mes de raho no puguan mans estendre,

156 es decretat que, fent lo salt possible,

157 no puguen may ferir escach, ni pendre;

158 mostrant al mon que ’n punir o rependre

159 deuen merçe masclar ab l’irascible,

160 y no fer tant quant basten a compendre;

161 car, si son grans ab ales de potencia,

162 majors seran, usant de gran clemencia.

Castellvi

(Jugue lo Peo de Roch de Rey hun punt, anant sobre l’Orfil)

163 Vist lo Mirar de tant bella parençia,

164 lo bon Desigx que sots Raho milita,

165 trames tantost, ab molta reverencia,

166 lo seu Servey, per rebre·l qui l’excita.

167 L’afeccio, que va ’n los hulls escrita,

168 desperta·l cor, per la conveniencia

169 de l’amador, on ver’amor habita.

170 Conformitat es la cosa pus çerta

171 qu’entre·ls amats les amistats conçerta.

Vinyoles

(L’Orfil de Reyna pren lo Cavall del Rey)

172 Perque Lahor los esperits desperta

173 y fa placar Bellea ’b cara francha,

174 ab Dolç Esguart, que·l cor ferint acerta,

175 Lahor prengue, en qui sperança tancha;

176 a denotar que a l’amant no mancha,

177 en negun temps, la fi d’amor offerta,

178 si de lahors la font nuncha s’estancha.

179 Que los legots fan dama tan contenta,

180 que·l descontent content se representa.

Fenollar

(Diu que·l Rey no salte a la tercera sobre les altres pesses)

181 Mes fonch pactat que·ls Reys, hon se [a]posenta

182 valer tan gran, sobre·ls altres no salten,

183 mas, per camins segurs de sobreventa,

184 vagen tostemps on lladres may asalten.

185 Car, puix d’aquells nostres honors s’esmalten,

186 deixant atras qui·ls pot donar empenta,

187 sy·s guarden mal, a si y al poble falten.

188 Natura vol los membres ser defenssa

189 del dan del cap, on tots reben offenssa.

Castellvi

(La Reyna pren l’Orfil de l’altre Reyna)

190 Ab resplendor que gran amor compensa,

191 los Hulls tan vius que, mirant, abrassaren

192 l’alegra cant de la Llahor que ’ncenssa,

193 molt humilment Voluntat convidaren·

194 E tal esforç, mostrant se, li donaren,

195 que pres tantost, per paga y per compensa,

196 los Rays del Sol que tant la penetraren.

197 Esteles son los hulls ab que naveguen

198 los marines que ’n esta mar se neguen.

Vinyoles

(Lo Rey juga hun punt lo seu Peo)

199 Perque·ls amants pus clarament coneguen

200 la Honestat ab quin tento comporta

201 lo Pensament, del qual aquells se seguen,

202 ab joch cortes los defença la porta,

203 movent lo Peu hun sol pas per escorta;

204 los enemichs ses esquadres despleguen

205 d’aquelles vent ja la sperança morta.

206 Discrecio cortesament ordena

207 quant lo voler follament desordena.

Fenollar

(Diu que·l Rey, llevant se per sus, no salta la tercera)

208 Es altre ley, en nombre de vuytena,

209 que·l Rey valent, retrahent sa persona,

210 no puga may, pus es d’onor la mena,

211 fer lo dit salt honrant l’alta corona;

212 mes, pas a pas, que millor se condona,

213 per son cami torne sens por ni pena,

214 ab gravitat que tals princeps corona.

215 Car molt mes val una discreta fuyta

216 que caure pres per destemprada cuyta.

Castellvi

(La Reyna pren de Cavall de Dama Peo)

217 Mas l’apetit de l’amorosa fruyta

218 mogue axi la Voluntat exhemte,

219 qu’entra ’n lo ca[m]p de Venus a la luyta

220 d’un Cortesa que desdenyar intempte.

221 Y majorment perqu’era de la ’mpremta

222 de qui la te en foch d’amor ja cuyta:

223 Bellea gran, que los pus savis temta.

224 Quant veu que·l foch del fum a fet ja flama,

225 tothom se guart, que lo veri·s derrama.

Vinyoles

(Juga lo Cavall de Dama a dos puts de Dama)

226 Bellea, vent que Voluntat s’inflama

227 contra·l Desdeny prenent sa Cortesia

228 y manaçant la Vergonyosa Fama,

229 per deffensar, ab gracia·s movia;

230 y, ab son Cavall saltant, se offeria

231 a batallar contra·l camp de la Dama,

232 que ab esforç Vergonya combatia;

233 Exemple ’s cert que may seguex desastre

234 al qui be sab d’aquell trobar lo rastre.

Fenollar

(Diu que no sia pres ni ferit lo Rey,mas que l’avisen, so es donant li sus)

235 Un’altre Ley s’enfila ’n aquest rastre:

236 que·l Rey tractat no sia com la [resta];

237 si contr’aquell se feya ’lgun empastre,

238 o si·l perill de l’enemich l’asesta,

239 avisau lo, que no·l fira ballesta;

240 axi u dispon en lo cel aquell astre

241 que l’a dotat de real sobrevesta.

242 Lo nom de Rey als enemichs aterra:

243 dels seus los bons deffen, y·ls mals desterra.

Castellvi

(Juga Cavall de Reyna a quatre de Cavall de [l’altra]Dama)

244 Rompuda ja de tot entr’ells la guerra,

245 la Reyna gran, que·l bell nom d’Amor crida,

246 mana venir, corrent y serra,

247 hun Cavaller en aquella partida,

248 per conquistar, ab sa gent pus unida,

249 dels en


 facebook A  18 personas les gusta este artculo



Artculos de Difusionajedrez
agregar comentario
Agregar comentario: Número de caracteres:


Para agregar comentario debes Iniciar sesinAQUI
fin de la informacion

EL art??culo y su contenido es responsabilidad del autor del mismo